L’elecció de Freixenet fou ràpida, el nom menys aconsellable en un principi a causa de la seva fonètica gairebé impronunciable, la seva llargària i la raresa, però que feia bona la dita de Tagore “el que costa d’entrar, difícilment surt”.

Pere Ferrer va saber posar en escena la seva marca. Va crear una xarxa de representants per tot el territori espanyol que ell mateix animava amb gran èxit, al mateix temps que iniciava l’increment de notorietat de la marca Freixenet amb una propaganda innovadora als mitjans de l’època – premsa, ràdio, tanques exteriors gegantines – i la participació a les fires comercials més importants del moment.

Després dels primers resultats en l’àmbit nacional, va iniciar l’extrapolació de l’estratègia als principals països consumidors: Gran Bretanya, Suïssa, Bèlgica i EUA.

En tan sols 22 anys d’activitat des del llançament al mercat de la primera ampolla amb la seva marca el 1914, Pere Ferrer i Dolors Sala havien llançat Freixenet fins a la segona posició del rànquing espanyol; havien construït una cava moderna al barri de l’Estació de Sant Sadurní d’Anoia i sens dubte era la marca amb més potencial de creixement i rapidesa en ser reconeguda.

La Guerra Civil espanyola va truncar l’aventura i el somni d’arribar a ser els millors. El 1936, Pere Ferrer va ser afusellat per la fracció anarquista i Joan, el seu fill gran, també va desaparèixer. Orfe d’un dels seus fundadors, Freixenet es col·lectivitza durant la guerra, i després, Dolores, amb l’ajuda de la seva filla Pilar, reemprèn la gestió de l’empresa familiar gairebé partint de zero.

Fou una labor àrdua i heroica en un país destrossat, tancat en sí mateix i pràcticament sense creixement durant els primers anys de reconstrucció, especialment per a un producte que en aquells temps era considerat un article de luxe. Poc després, Pilar es va casar i la gestió va quedar en mans d’un apoderat extern a la família, Napoleó Serra.

Malgrat les dificultats, l’ADN primigeni de Freixenet no havia desaparegut i el talent enològic de Dolors en va garantir l’excel·lència, amb el suport d’un equip de treball que es va esforçar per subsistir en un conjuntura molt desfavorable amb l’esperança que els vents fossin més propicis.

Tanmateix, la postguerra s’allargava i a finals dels cinquanta, abans que es produís la industrialització del país i aquest s’obrís a l’exterior iniciant el canvi de conjuntura esperat, una crisi d’una duresa extrema va exigir el relleu en la gestió, i va obligar a incorporar el més petit dels fills de Pere i Dolors, Josep Ferrer Sala, aleshores amb l’edat i la preparació suficients per assumir-lo.

La incorporació de Josep Ferrer, amb un ADN inicial si pot ser encara més intens, va representar un punt d’inflexió en el desenvolupament de Freixenet, i l’arrencada imparable de la marca tant en l’àmbit nacional com en l’internacional. Emprèn la posada al dia de les instal·lacions, revitalitza l’organització comercial i anuncia Freixenet a TVE. Durant la segona meitat dels seixanta, comença a col·laborar amb ell Josep Lluís Bonet i una nova volta d’ADN el portarà a innovar la gamma rellançant un cava especial i únic, diferent en aparença, el Carta Nevada.

Freixenet es llança a la conquesta del mercat espanyol amb la creació d’una nova organització comercial formada per agents fixos que només venen Freixenet, organitzats en delegacions territorials arreu d’Espanya i sustentada per una comunicació basada en la famosa “Bombolla Freixenet”. Les campanyes publicitàries tenen una acollida excel·lent i la marca registra un progrés meteòric.

El 1974, Josep Ferrer treu al mercat un nou cava, Cordón Negro, “The Black Bottle”. Cordón Negro suposa una segona revolució en el sector. Josep Ferrer va ser el primer que va utilitzar la tecnologia de la refrigeració del most per vinificar-lo a temperatura controlada, fet que va representar la modernització del cava, i l’obtenció d’un producte que no perdia res de les essències naturals de la fruita. Cordón Negro va ser el cava que va donar la resposta que esperava el nou consumidor de finals del s. XX, sofisticat en aparença, natural en la seva concepció, i amb un preu just.

Això era el Cordón Negro, presència sofisticada amb les característiques del cava, un vi espumós, lleuger, fresc, afruitat i imbatible en qualitat/preu. Un cop més, es va crear una xarxa internacional per conquerir els mercats país a país, mitjançant una estratègia de màrqueting adaptada a cada un d’ells. Gràcies al bon fer amb aquests productes únics, Freixenet va aconseguir ésser líder mundial dels vins espumosos de qualitat abans de mitjan dels vuitanta.

En tan sols 25 anys de gestió de Josep Ferrer, Freixenet va experimentar una progressió espectacular, passant d’una petita empresa familiar a núm. 1 mundial, sense perdre l’essència 100% familiar, sempre basada en l’ADN que li van insuflar els seus fundadors. La innovació enològica mai ha deixat de ser una de les raons de ser de Freixenet, conscient que la pròpia evolució del mercat ho exigia. Així ha anat creant nous caves per satisfer els consumidors més exigents, agrupats en una col·lecció de “Cuvées de Prestige” que conformen la gamma més àmplia del sector en el segment més alt. Cap altre celler té una gamma semblant.

Ja líder dels vins espumosos, Freixenet comença una nova etapa convençut que la qualitat és diversa en tipus de vins i orígens, i s’implanta en altres zones vitivinícoles del món. Així, avui dia, 100 anys després que sortís al mercat la primera ampolla amb la marca Freixenet, aquest nom no només engloba una excel·lent selecció de caves, sinó també un grup vitivinícola integrat per 18 cellers a les millors zones vitícoles de tres continents: Europa, Amèrica i Oceania.